La Fundació Navegació Oceànica Barcelona (FNOB) va néixer amb tres objectius estratègics: l’esport, la indústria i, la tecnologia i la comunicació. La seva finalitat és desenvolupar una sèrie de projectes destinats a fomentar i impulsar activitats relacionades amb la vela oceànica d’alta competició.
El principal i més rellevant projecte dut a terme per la FNOB és la Barcelona World Race, la regata de volta al món a vela, a dos i sense escales, l’ última edició de la qual va començar el passat 31 de desembre de 2014.
Durant l’estiu d’aquest mateix any, la FNOB es va certificar en la UNE-ISO 20121:2013 l’estàndard de certificació de la gestió sostenible d’esdeveniments, convertint la Barcelona World Race en la primera regata internacional i el primer esdeveniment a Espanya que rep aquest reconeixement. Aquest certificat se suma als certificats en UNE-EN-ISO 9001:2008; UNE-EN-ISO 14001:2004 i OHSAS 18001:2007 fet que converteix a la FNOB en un exemple a seguir pel que fa a gestió eficient i qualitat, a la responsabilitat de cara a la societat, els treballadors i el medi ambient.
Hem tingut l’oportunitat de poder parlar amb Xavier Rabadà, Rosina Motilla, Patrícia Giménez i Lucía Cuesta de l’Àrea de Sistemes Integrats de Gestió de la FNOB, sobre com ha estat el procés de certificació en ISO 20121.
1. Per què vau decidir certificar-vos en ISO 20121?
Quan estàvem acabant les altres tres implantacions (ISO 9001, ISO 14001 i OHSAS 18001) es va començar a parlar de la ISO 20121 i des de Direcció General van decidir que ens certificaríem tant pels valors de la fundació (FNOB) com per la facilitat de l’encaix. Amb les altres ens va costar molt l’encaix ja que era un esdeveniment recurrent que passa cada 4 anys i veiem que era difícil acotar-lo. En canvi, la ISO 20121 és molt més senzilla per un esdeveniment recurrent. En quant vam tenir el draft de la norma ens hi vam posar i en 6 mesos ho vam tenir enllestit. Va ser fàcil perquè teníem el bagatge de les altres implantacions i vam haver d’adaptar-les totes com un sistema integrat de les quatre normes, ja que d’alguna manera és un resum de tot plegat. Potser el més innovador era la part social, ja que tota la resta quedava cobert amb la 9001, la 14011 i la 18001. En resum podem dir que no ens ha costat perquè teníem les altres implantacions molt fresques.
2. És difícil implantar un Sistema de Gestió en Sostenibilitat en el món dels esdeveniments esportius? Quin va ser el pas més complicat?
Per nosaltres el pas més complicat va ser la identificació de les parts interessades, ja que al principi creus que és molt senzill perquè ho enfoques en els agents que tens al voltant. Però quan ho comences a estudiar més a fons, te n’adones de tots els anells externs que hi ha, com per exemple la Guàrdia Urbana, els Cossos de Seguretat de l’Estat, els barris… És a dir, hi ha molts efectes secundaris de l’esdeveniment que tenen relació amb els aspectes socials que d’una manera directe o indirecte la BCn World Race hi podia influir. I també és cert que vam haver d’acotar-ho, degut a que l’esdeveniment és internacional i vam reduir l’abast fins on nosaltres som capaços d’intervenir. Per tractar aquest tema, un cop identificades les parts interessades, es va redactar una carta però la veritat és que no hem tingut gaires respostes excepte la d’una persona que havia estat treballant als Jocs Olímpics de Londres. Estava involucrat en un esdeveniment vinculat a la regata i ens va demanar si es podia reunir amb nosaltres. La resta del procés va ser per interès de la FNOB. Volíem estrènyer llaços amb el barri de la Barceloneta, amb els Amics de les Rambles, l’Ajuntament… Dins de la FNOB hi ha moltes àrees i cada una d’elles té les seves parts interessades. A partir d’aquestes àrees vam definir la projecció i vam acotar l’àmbit d’actuació. En resum, ens hem comunicat amb tots els agents implicats, si algú ens volia venir a dir alguna cosa, era benvingut, i nosaltres hem sigut més proactius amb els agents dels qui ens interessava rebre suport.
Un altre tema que requereix esforç és la cerca de proveïdors sostenibles, perquè cada àrea té els seus propis proveïdors des de fa temps i aquesta certificació implica que tota la cadena de subministrament comparteixi els valors de la sostenibilitat..
En tenir la memòria de sostenibilitat i la ISO 14001 va resultar bastant fàcil, ja que per exemple la 14001 és molt més exhaustiva que la 20121 quant a aspectes ambientals.
Voldriem afegir que el fet d’haver estat els primers al país, té els seus inconvenients, perquè no tens cap referència, tot i que vam consultar tota la documentació de Londres i alguna idea vam treure.
3. Des del vostre punt de vista, creieu que la norma ISO comporta un excès de burocràcia? (Creació de procediments, registres, etc)?
Depèn. Si és un esdeveniment ben muntat, amb un pla director com toca, no té cap problema. Si pel contrari, no hi ha un Pla Director ben definit i és un esdeveniment que va una mica “al seu aire”, els hi costarà molt. Nosaltres treballem amb un Pla Director i veus que la implantació encaixa per si sola perquè, en gran part, aquest pla ja són d’una manera o altra procediments o inicis d’un procediment. Per tant et costa poc. Nosaltres totes les certificacions que tenim estan basades en el pla director de l’esdeveniment. Una altra cosa és que la gent s’acostumi a treballar d’aquesta manera. Perquè això succeeixi hem de fer molta pedagogia des de l’aplicació del Pla Director fins a l’aplicació del sistema de gestió. I la manera de fer-la és anant a poc a poc, dia a dia i aprofitant l’auditoria per fer aquest canvi en la manera de treballar. També és cert que tot esdeveniment té una part d’improvisació i que per molt que programis, durant la fase operativa es presenten imprevistos els quals et forcen a tirar endavant sigui com sigui (independentment de retalls pressupostaris, de problemes amb les infraestructures o amb els recursos) i potser és la part més complicada d’encaixar en un sistema de gestió. Potser l’estructura tant tancada de la ISO hauria de canviar una mica per tal d’apatar-se millor al món dels esdeveniments.
La clau per evitar l’excés de burocràcia és ajustar-la a la manera de treballar. És fer el mínim imprescindible però que sigui útil pels qui estan treballant i d’aquesta manera t’assegures l’èxit.
Quan ha passat un temps veus que potser has fet coses supèrflues però d’això es tracta la millora continua, de veure els errors i corregir-los i adaptar el sistema de gestió a la realitat de l’organització. Hi ha gent de la FNOB a qui els hi ha anat molt bé treballar amb un sistema de gestió perquè han millorat l’organització en el treball i en eficiència i així ens ho han comunicat.
4. Podrieu explicar-nos alguna millora de la Barcelona World Race després de la implantació de la ISO 20121?
Més que després ha estat durant tot el projecte d’implantació. Hi han diferents accions previstes com per exemple una flota de vehicles elèctrics, s’ha canviat el proveïdor d’electricitat, ens hem adherit a l’Oficina del Canvi Climàtic…. També hem treballat molt en l’àmbit social, per exemple hem contractat personal del barri de la Barceloneta i hem contractat serveis de cuina justa. És a dir, s’ha buscat treballar amb empreses que en els seus valors figuri la responsabilitat social. També s’ha donat continuïtat a projectes que ja estaven funcionant com el reciclatge de veles. Les veles que ja han estat utilitzades es transformen en carpetes, bosses o porta documents al centre de reinserció CIRE. D’aquesta manera li donem un valor afegit al reciclatge, ja que no només es té en compte la part ambiental sinó que també es treballa la part social. Un altre punt a destacar és que s’han signat acords amb el CSIC, la UNESCO i universitats que donen a la regata un caire científic a part de l’esportiu. Hi ha tot un seguit de projectes d’aquestes institucions que fan servir la mateixa regata per obtenir dades de salinitat, temperatura, de corrents marins, de mostres de micro plàstics, aprofitant que les embarcacions arriben a punts del planeta dels quals no es disposen dades d’aquestes característiques. També hi ha un programa educatiu, en el que estan adherides moltes escoles no només a Catalunya sinó també a tot el territori nacional, amb el que promovem el respecte pels oceans i el litoral entre altres valors i també s’intenta arribar a un públic més ampli a través del joc virtual THE GAME, el qual té gairebé 30.000 jugadors i s’ha creat amb institucions del territori per fomentar l’economia de proximitat.
Dins la filosofia de la FNOB es busca que la regata no només sigui un esport sinó que aporti valor afegit a la ciència, a la ciutadania i a la pròpia empresa. I aquesta és l’estela que la BarceloWorld Race vol deixar.
5. Recomanaríeu la certificació en ISO 20121 a altres esdeveniments esportius?
Depèn, altre cop. Creiem que han de ser esdeveniments que tinguin un missatge, és a dir, pel Mundial de Futbol, actualment, no té cap valor afegit que es certifiqui en 20121. Podria tenir un missatge però no en té per com està muntat. Si no es treballa des de les autoritats esportives, en aquest cas la Federació Internacional de Futbol, o la que sigui (el cas del futbol és un exemple), no té sentit. Hi ha d’haver un missatge clar de què es vol fer i fins on es vol arribar. La clau és que la Direcció es cregui el que implica la certificació en ISO 20121, que al cap i a la fi és la gestió de l’esdeveniment. Si els directius s’impliquen a consciència, sí que ho recomanaríem.
Un altre dels aspectes clau és no voler incloure-ho tot des del principi. Existeix la guia, on pots trobar moltes opcions, de les quals en tries 3 o 4 per intentar-les dur a terme de forma correcta i a mesura que l’esdeveniment es va repetint vas afegint noves fites a aconseguir. Per un esdeveniment de llarga durada i que a més a més es va repetint, aquesta certificació encaixa molt bé. Si ens fixem en els Jocs Olímpics, que tenen una gran repercussió social en el país on se celebren, el que seria lògic és que totes les edicions es certifiquessin. Perquè d’aquesta manera sigui el país que sigui l’amfitrió, podria aprendre de les edicions anteriors, de Londres… Tant de bo les pròximes edicions segueixin amb l’empenta que va iniciar Londres i la certificació esdevingui un requisit per realitzar uns Jocs Olímpics.
La ISO 20121 ha de ser un projecte molt personal, s’ha de tenir clar perquè es vol aquesta certificació i s’ha de tenir coherència dins de la pròpia organització impulsora de l’esdeveniment. Un cop la Direcció General està convençuda i ja la tens implantada, és una certificació molt fàcil de vendre i comunicar externament. No és un tema intern que es queda a casa perquè estàs treballant amb temes que involucren a tota la societat, com poden ser l’economia local o el medi ambient.
Des de Loom volem agrair a la FNOB el temps que ens han dedicat i l’amabilitat i el tracte proper que hem rebut. Ha estat tot un plaer poder parlar amb vosaltres!
