En 1994, l’Assemblea General de les Nacions Unides, va proclamar el 16 de setembre Dia Internacional de la Preservació de la Capa d’Ozó, per commemorar El dia en què es va signar el Protocol de Montreal, el 1987, relatiu a les substàncies que esgoten la capa d’ozó com els CFC (clorofluorocarbonis) i els halons, antigament utilitzats de com refrigeradors, atomitzadors, escumes d’aïllament i equips d’extinció d’incendis …
El lema d’aquest any és «Protecció de la capa d’ozó: la missió segueix en peu», ja que, malgrat que s’han aconseguit complir alguns dels Objectius del Protocol, segueixen existint reptes per l’eliminació de certes substàncies que disminueixen la capa.
Segons un estudi realitzat per 300 científics aquest any, la capa d’ozó que protegeix la Terra de la nociva radiació ultraviolada procedent del sol, tendeix recuperar-se a les dècades vinents, gràcies a les mesures internacionals adoptades de forma concreta contra les substàncies que esgoten la capa.
Però com tota cosa bona té associada la seva part dolenta, la trista realitat és que els substituts utilitzats pels CFC, els HFC (hidrofluorocarburs) no són nocius per la capa d’ozó, però molts d’ells són potents GEH (gasos d’efecte hivernacle) causants del canvi climàtic. Per tant, el repte és conservar i recuperar la capa d’ozó sense augmentar l’efecte hivernacle.
A petita escala, els Esdeveniments Sostenibles han de prendre mesures per disminuir els GEH. Tot esdeveniment que vulgui ser neutre en carboni ha de seguir 4 passos bàsics:
Pas 1.
Preparar prèviament un inventari estimatiu de la quantitat de GEH que es puguin generar a l’esdeveniment, tenint en compte les fonts emissores.
Pas 2.
Reduir al mínim les emissions detectades en el Pas 1 i establir diferents mesures preventives.
Pas 3.
Fer el càlcul de les emissions de GEH o Petjada de Carboni (Per aquest càlcul existeixen diferents eines on-line)
Pas 4.
Compensar les emissions. Implementar els passos anteriors assegura que es reduirà la quantitat de GEH que generaran a l’esdeveniment, però no s’eviten completament. Per aquesta raó cal compensar les emissions generades. La Compensació es basa en el fet que els impactes dels gasos d’efecte hivernacle no són locals, sinó globals. Per aquest motiu les mesures de reducció dels GEI preses en diferents parts del món tindran avantatges climàtics similars.
Per compensar les emissions que no pot evitar l’esdeveniment, una entitat podria plantar arbres però també finançar iniciatives tècniques de reducció de GEI.
Per evitar algunes crítiques d’ús d’aquests mecanismes de compensació com Greenwashing la compensació solament pot fer-se si s’han desenvolupat correctament els passos previs i hi ha hagut un veritable esforç per minimitzar les emissions.